|
El Parc Nacional es troba situat en la província catalana de Lleida, en ple cor del Pirineus Oriental, entre les Comarques del Pallars Sobirà i Alta Ribagorça. Aquest espai se subdivideix en dos sectors bé diferenciats: el de l'aquest, que comprèn les valls del Escrità i Peguera, on es troba el Estany de Sant Maurici, i el sector de l'oest o de Aigüestortes, que comprèn la conca alta del riu Noguera de Tor, amb dues valls ben definits, el de Sant Nicolau i el de Caldes. Les capçaleres dels dos sectors s'uneixen pel serral del Portarró d`Espot (2.423 metres). A fi de reduir l'impacte de les zones més poblades i explotades dels voltants del Parc, aquest està envoltat de per una zona perifèrica de protecció de gairebé 27.000 hectàrees, que comprèn part de dues comarques més, Val d'Llauren i el Pallars Jussà, on es troben paratges d'excepcional interès, com el Circ de Colomèrs, la Mata de Morella de València d'Àneu o els llacs de Cabdella. El territori ara protegit, d'impressionant relleu de granits i pissarres, es va formar en l'era primària emergint d'un mar que cobria aquestes terres. Durant l'era terciària es van elevar les muntanyes i l'acció de les glaceres del quaternari va acabar de modelar el paisatge actual, amb circs i valls en forma de U.
El Parc Nacional oferix una magnífica representació de les característiques faunísticas i botàniques de la Serralada Axial Pirinenca. S'han descrit 1.471 espècies vegetals, de les quals el 7,8% són endemismes pirinencs; a més conta amb un 14,5% d'espècies de distribució estrictament boreo-alpina o àrtic-alpina. En funció de la graduació altitudinal podem trobar diferents formacions vegetals. Així, entre els 1.000 i els 1.700 metres abunden els boscos caducifolios (sobretot fajos i bedolls), i les pinedes de pi silvestre. En cotes immediatament superiors el protagonisme és dels boscos de coníferes, sobretot avet i pi negre, mentre que a partir dels 2.300 metres ho és dels pasturatges d'alta muntanya. Fongs, algues, molses i líquenes contribuïxen a enriquir encara més aquesta privilegiada àrea protegida del Pirineus.
La fauna és la típica d'alta muntanya, comprenent unes 200 espècies de vertebrats, tres quartes parts de les quals són aus (el Parc ha estat declarat així mateix Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Entre aquestes, la perdiu nival, el urogallo, el xiulet negre, bec picapinos, chova piquirroja, i grans rapaços com el voltor leonado, l'àguila real i el quebrantahuesos. Dels mamífers citar els rebecos, nutrias, guineus, gats monteses, senglars, ginetas, lirones o armiños. En els cursos d'aigua i en els més de dos-cents estanys amb els quals conta el Parc, dels quals 150 són estanys pròpiament aquests i la resta llacunes temporals que poden assecar-se a la fi d'estiu, es troben la trucha comuna, la trucha arc-iris, el piscardo, i ocasionalment l'excés del Pirineus i la nutria. Completen l'elenc faunístico amfibis, rèptils, una gran varietat de papallones i insectes estivals, així com alguns endemismes notables, tant de vertebrats com d'invertebrats, lligats als hàbitats d'alta muntanya.
|
